Fitxa àmbits

Economia Brasilenya:

Tot i que Brasil posseeix, per la seva grandària, una de les economies més grans d'Iberoamèrica, la seva renda per càpita és d'uns 5.100 dòlars nord-americans, el que li col · loca entre els països pobres. Hi ha una gran descompensació entre la potència econòmica i la distribució de la riquesa entre la població.

Brasil té una economia massa dependent de les exportacions. Els majors socis del Brasil són el Mercosur, Unió Europea, Estats Units i Xina.

L'agricultura brasilera és essencial per a l'economia global i per a la població en general. Aporta, tan sols, el 5% del PIB, però dóna feina al 20% de la població. Genera l'agroindústria) que arriba a més del 35% del PIB. El model d'explotació típic és el de plantació. Les primeres plantacions de la història es van instal·lar aquí. Els seus principals productes són: cafè, suc de taronja, grans, salvat i oli de soja, sucre, tabac i cigarrets, paper i cel · lulosa, carns bovines i porcines i aus.

Brasil disposa de gran quantitat de boscos amb fustes de gran qualitat, però és molt difícil la seva explotació, ja que, existeixen molt pocs exemplars per hectàrea, la qual cosa obliga a arrasar grans extensions de selva perquè les explotacions siguin rendibles. Destaquen les produccions de açaí, castanha de cajú, castanha-do-paràmetres, herba mate, mangaba, margalló, pinyó i umbú.

La ramaderia és de gran importància. Es localitza a la regió Centre-Oest. La majoria dels caps són de boví. La producció porcina és la segona en importància i es concentra a la regió Sud. La cabanya d'oví és la tercera més nombrosa, distribuïda per les regions Nord-est i Sud. L'avicultura es troba en granges intensives situades a la regió Sud.

Brasil és un país ric en recursos minerals, encara que una gran part d'aquestes reserves no es troben en explotació. Hi ha bosses de petroli localitzades a la plataforma continental  que no arriben per a les necessitats del país. S'extreu or, manganès, níquel, ferro, crom i cobalt, localitzats a la regió Sud-est. La major part dels recursos petrolífers. Altres minerals que es troben al Brasil són: amiant, bari, cobalt, maragdes, fosfats, topazis, titani, vanadi i tungstè.

La indústria aporta en 30% del PIB i dóna feina al 14% de la població activa. La indústria brasilera va enlairar en la dècada de 1960, gràcies a un intent de substitució de les importacions per productes nacionals. Es van crear diversos pols de desenvolupament, que avui segueixen sent les regions industrials del Brasil: el triangle São Paulo, Rio de Janeiro i Belo Horizonte. Ara, les grans multinacionals impulsen el desenvolupament industrial del Brasil, gràcies a que aquí compten amb una mà d'obra més barata i accés al mercat llatinoamericà.

Destaca la indústria metal·lúrgica, especialment de transformació: cotxes, avions, vaixells, de la qual és exportadora, la indústria química, especialment de refinament del petroli i el cautxú, i la indústria agroalimentària. També és important la indústria del tèxtil, el moble i ciments.

El sector serveis és el que més aporta al PIB (64%), i ocupa al 66% de la població activa. Excepte el sector turístic i el financer es tracta de serveis de baixa qualitat. Les vies de comunicació són poques i deficitàries. Les millors es concentren a la costa centre-sud, la zona més poblada, però estan congestionades.

Brasil és el país que més turístic de l'Amèrica del Sud. Predominen els turistes internacionals d'Europa i Estats Units que busquen, d'una banda sol i platja, pel coneixement de l'Amazones i els carnavals de Rio de Janeiro.

Relleu Brasiler: 


El relleu del Brasil és poc variat, malgrat la seva grandària. No té grans cadenes muntanyenques, i s'assenta, en gran part, sobre el gran escut brasiler i l'escut de les Guayanas, dues de les estructures terrestres més antigues del planeta. Es tracta, doncs, d'un conjunt assentat sobre roques metamòrfiques: granits, gneis, que es remunten al Paleozoic, i que estan recobertes per materials sedimentaris dipositats pels grans rius.


Al Brasil, el relleu està constituït predominantment per altiplans, planes i depressions, encara que altres conjunts, com serres, planes, altiplans i terrasses. Al Brasil, són exemples l'Altiplà Central Brasiler, l'Altiplà Centre-Sud Miner, els altiplans de la Regió Amazónica de la Regió Amazónica i els altiplans de la conca sedimentària del Paraná. I entre les planes brasileres, es destaquen la del Pantanal matogrosense, la del riu Amazones i els seus principals afluents i les trobades al litoral del país.

Les depressions es poden trobar a la Regió Amazònica, com les de l'Acre i de Amapá. Es troben a la Regió Sud-est, on llocs urbans aprofiten les característiques favorables del relleu per a la construcció de les grans ciutats, com São Paulo i Belo Horizonte.
Les planes són: la Chapada Diamantina, les xapades 2 Guimarães i dels Parecis. Els altiplans són trobades en altituds relativament baixes, i és possible en les bandes costaneres i interiors. 

Brasil, al nord, s'estén per la part meridional de l'escut de les Guayanas. Aquí es troben altiplans i serres de poca altitud. Tot el conjunt es troba esquerdat per línies de fractura, sobre les quals s'assenten les vies fluvials. En els interfluvis es troben les serres i els altiplans, residus d'una antiga plana avui erosionada. Trobem turons amb cims plans i parets verticals de fins a 500 metres de desnivell. En aquest conjunt destaquen les serres de Tapirapecom o Curupira, Parima i Pacarima, frontereres amb Veneçuela i en què es troben les majors altituds del país, les serra de Acaraí, Tumucumaque i Mucuajai.

La plana amazònica té una superfície de quatre milions i mig de quilòmetres quadrats, i la seva alçada no excedeix dels 200 metres i està coberta per una selva impenetrable que fa molt difícil el coneixement del seu relleu i el seu substrat. S'assenta sobre una fossa tectònica entre els escuts brasiler i de les Guayanas. Els sediments que la recobreixen procedeixen d'aquestes estructures i dels Andes. Té forma triangular. El conjunt es divideix en diverses fosses tectòniques consecutives, les majors són la central i l'oriental. L'oriental és del Cretàcic i encara té petits tremolors de reajustament. Aquests terratrèmols obren falles que organitzen els rius i rejoveneixen el relleu.

L'escut brasiler és un dels grans escuts de la Terra i data del Precambrià, i és part de l'antic supercontinent de Gondwana. Està format, majoritàriament, per granits, gneis i quarsites i es troba travessat per una espessa xarxa de falles que individualitzen blocs, uns elevats i altres enfonsats. Els rius Tocantins i Paraná divideixen l'escut en dos conjunts: a l'oest al Mato Grosso, que baixa suaument cap al Amazones, ia l'est, on apareixen nombroses serres: Piauí, Tabatinga, Pyreneos, Divisões i Espinhaço. Aquest conjunt descendeix des de la costa i el sud cap a l'interior i el nord. Al llarg de la costa es troba les serres do Mar i de Mantiqueira, la major altura és el volcà extint Itatiaya (2884 m). Cap al sud s'estenen els terrenys d'origen volcànic. El Mato Grosso és el nucli de l'altiplà brasiler. Es divideix en dos grans altiplans, el del Mato Grosso, i en de Goiás. El conjunt es troba a uns 500 metres d'altitud, amb punts que poden arribar als 1.500 metres. Al sud-est es troba el Pantanal, que s'assenta sobre una fossa tectònica farcida de sediments.

Inventors i invents Brasilers:


Els inventors brasilers i els seus invents més destacats foren: Crodowaldo Pavan fou un biòleg brasiler especialista en genètica i que va ser el primer a provar que l'estructura dels gens i cromosomes no són constants i poden sofrir modificacions per certes infeccions. Alberto Santos Dumont  va ser un aviador brasiler, inventor i enginyer d'un avió, impulsat per un motor aeronàutic. I per això, és considerat per part de la comunitat científica i aeronàutica com el "Pare de l'aviació". Andreas Pavel és un brasiler-alemany que va inventar el walkman. El seu gust per la música i per traslladar-la constantment, el va portar a idear la manera de portar la seva música preferida amb si, la qual cosa va concretar en un aparell anomenat cinturó estèreo. Hèrcules Florence que és un brasiler-francès que va inventar l'any 1833 un procediment fotogràfic al que va cridar fotografia per primera vegada en la història; i Manuel Dies de Abreu de Sao Paulo, Brasil, és l'inventor de la abreugrafía: radiografia pulmonar per a la recerca de la tuberculosi.